Aquest és el missatge que anuncia Instagram al seu blog corporatiu en referencia als perfils públics. I es que els instagramers, fins a dia d’avui, només podiem accedir al nostre perfil a través d’un dispositiu móbil i amb aquesta noticia a partir d’ara quan obrim una imatge del nostre perfil en el navegador, podrem interactuar i no simplement visualitzar a la pantalla de l’ordinador la nostra fotografia, que és el que només podiem fer fins ara.
Es tota una avantatge per accions socials que es puguin fer, ja que fins aleshores, i tot i que cada vegada el móbil és el dispositiu més usat i el que les empreses tenen més en compte per gestionar totes les seves accions socials, no em de perdre de vista que el gran avantage de les xarxes socials,sigui quina sigui la funció final, és poder tenir interconectat els perfils, desde qualsevol dispositiu desde el qual accedim. La qüestió no seria limitar, sino expandir totes les possibilitats.
A més instagram s’ha preocupat de mantenir privats tots aquells perfils que es veien públicament. A partir d’avui ja s’han començat a veure alguns perfils públics amb la nova interface de Instagram, que per cert tot apunta que serà molt semblant a la de Facebook. Ara si, que la xarxa social de fotografies més coneguda arreu del món, ha mantingut els seus principis de permetre pujar les fotografies només desde els dispositius móbils encara que es pugui accedir per la web. Tot això, per tal de mantenir la filosofia que s’ha seguit desde el principi, de fotografiar tot allò que ens anem trobat al pas de la vida, i que la plataforma sigui l’eina por mostrar el nostre dia a dia amb fotografies, que podem geolocalitzar, aplicar efectes, etc, però sempre d’esdeveniments presents, per tal de ser un testimoni d’allò que estigui succeïnt en un precís moment, o simplement de fotografíes que fem en aquell mateix día. Mai amb la pretensió de ser un àlbum de fotos, i en això és en el que es diferencia amb qualsevol altra xarxa social que contingui també fotografies.
Si voleu veure com quedarà el vostre perfil a instagram, xafardejeu una mica aquest @cucinadigitale
Un d’aquells dies que remenant i ordenant el disc dur de l’ordinador,trobes peces guardades d’èpoques d’estudi, que deurien fer gràcia o deurien impactar en el seu moment, que encara ho fan i lo curiós del tema es que podrien ser perfectament vigents. Hi ha coses que el pas del temps, depèn com, no espatlla.
Desde sempre Absolut Unique s’ha diferenciat pel disseny del seu packacking. La última acció de la marca però, ha sigut llançar una edició limitada de 4 milions d’ampolles, que tenen la característca de ser totalment diferents entre elles però amb un gran impacte visual , és bàsicament el packaging convertit en art.
Per amenitzar aquesta onada de calor us deixo un video realitzat amb timelapse, una tècnica fotogràfica feta a partir d’un recull de fotografies, que reproduïdes a major velocitat expliquen gràficament què suposa viure un matí de ple estiu a Palamós 😉
No oblideu de posar la opció de HD.
Veient l’spot de la última campanya de Nike que s’estrenarà els pròxims dies, m’he enrecordat d’uns dels anuncis més commovedors que he vist mai.
El concepte molt semblant, els productes molt diferents, i el resultat que s’en desprén, desde el meu punt de vista, amb una diferència abismal.
El de Nike per definició “nyonyo” , l’altre ( i segueixo sense desvetllar el producte) insisteixo, commovedor.
Un és americà, l’altre japonés. Seria fàcil fer un símil a nivell cinematrogràfic, però no el faré. Sorprèn com algo tan semblant conceptualment, pot arribar a ser tant diferent.
Us deixo les dues peces, com sempre la última la millor.
Months have passed by, and I have to admit, I’ll be living luxurious days with others, Facebook, Twitter, Tuenti, Quora, Pinterest… and thousand more, they have stolen my heart , but I’ve noticed I can’t live without you! that’s why I’m here again. I don’t know how and when we’ll continue our affair but I’m just here to tell you don’t forgive me, you’re the one who provide me all the needs to make my lovers useful !
Un noi, una noia, unes pràctiques de cuina al millor restaurant “der mon” ar Bulli! i una historieta nova per a l’estiu.
Així segueix estrella amb Mediterranemente i amb els seus idilis estiuencs, que mai fallen de fet, i sempre venen molt bé aquestes ganes de consumir la calor. La funció comença amb una damm, una platja i nois i noies macus i alegres.
Si l’any passat ja em va semblar que repetien patró amb el Mediterraneamente de Formentera de l’any abans, però amb Menorca, aquest any ho han clavat amb un parell de resenyes més però situant-lo a Roses enlloc de a Menorca amb les festes de Sant Joan.
La novetat sempre és bona, i entenc que la seva intenció deu haver estat en intoduïr elements que fessin l’anunci diferent però seguissin el mateix patró, perque el que funciona per què canviar-ho?
Així a la platja, damm, festa, diversió, historieta d’amor que sembla que no però al final si, sol, música, bon rotllo etc… aquest any han introduit un parell de personatges famosos, un restaurant imagino que inigualable, que està en procés de canvi o en stand by i per aquest spot s’ha convertit en un esceneri de pel.lí cula i poc més, perque fins i tot el jingle de la cançó, “I wish that I could see you soon” de Herman Düne, m’ha recordat al jingle de l’anunci de Formentera de fa dos anys dels “Billie de Vision and the dancers” que tant van triomfar per les festes de la Mercè de l’any passat!
Seguirem també el patró del concert de la Damm i tindrem aqui al Hernan Düne per les festes de la Mercè?? We’ll see! però amb tots els respectes m’anticipo i demano per reis els Antònia Font 🙂
Sense ser públic objectiu, per mi el millor de tot, l’slogan final: A veces lo normal puede ser extraordinario amb un parell d’ous ferrats a falta d’un hastag creat per la marca 🙂
Imagino que cada dia algú pensa en una app nova per crear en algú racó del món. Unes més útils que unes altres i unes més divertides i si més no sorprenents.
No sé si vau veure circular un video pel youtube d’un gat que es deia Iggy , als pocs mesos del llançament de l’Ipad.
Doncs bé estic segura que l’ideador d’aquesta app de Friskies, no se n’ha estat de veure’l i d’inspirar-se per crear els tres jocs ” Cat Fishing”, “Tasty Treasures Hunt” i el “Party Mix Up”.
No em deixa de sorprendre que inclús es creein app per a la diversió dels animals de companyia, aquí hi ha lloc per tothom! Ara si, sino hi ha manicura prèvia potser més val que segueixi jugant amb la boleta de sempre!
Aquí podeu veure la dedicació felina a ratllar la pantalla de l’Ipad amb els tres jocs de Friskies 🙂
Fa dies que no paro de veure als diaris de les últimes setmanes que surtent cada cop més novetats de veus femenines en el nostre panorama musical.
Vaig començar a seguir el cas de “Migas” i de la palafrugellenca Sílvia Cruz Garcia, filla d’un recentment desaparegut guitarrista d’havaneres Castor Cruz.
I la veritat és que he fet un gran encert en fer el xafarder. La música mestissa entesa com a tal en general sempre m’ha agradat, però cada vegada ho veia un recurs més comercial en depen quins grups.
I no sé quina mena d’ingredients ha aportant Migas i en concret Silvia Cruz per fer-me tornar a recaure.
Us deixo l’entrevista de Catalunya Ràdio, on descobrireu els seus origens.
Una debilitat, la versió de “Menuda” de Serrat del projecte Immigrasons
L’actuació “Tangos de la Repompa” al Cabaret Electric de Icatfm
I la curiositat:
Us sona la música de l’actuació al Cabaret?
No és sino, la música d’un dels últims anuncis d’Ikea i dels més picants de la marca. El primer de la campanya “No es más rico el más que tiene, sino el que menos necesita”. Per mi realment encertat.
Avui he tornat amb la meva infància, però amb un cert regust extrany. Us enrecordeu de “La tribu dels Brady”?
Doncs per si no haviem tingut prou amb la campanya electoral d’aquest any i les filigranes propagandístiques , us deixo el que per mi ha estat el xoc de les felicitacions Nadalenques.
Ja no sé si visc a un “Polonia” constant, o això segueix sent la realitat.
Tot i això, molt bones festes i bona i millor entrada al 2011!
Les eleccions s’acosten i ja no queda res per inventar. Cada dia que passa hi ha una de nova perque ens fixem en un partit més que en un altre. Inaguracions, entrevistes, polèmiques televisives, aquest any a banda de tot això hem estat servits amb aparicions televisives dels polítics a programes com la Noria,no us perdeu l’entrevista del Montilla o a tv3 els polítics reals barrejats amb actors a Polònia, recreant la seva faceta més còmica, cap ni un s’en va salvar! No si serà veritat que al final ho fan per desbancar l’audiència dels programes on apareix la Belén Esteban!Però és que cada vegada perd més interés el panorama polític, i tot el que es fa per combatre’l , no ajuda massa.
Anem a pams:
Està clar, que han de fer el que sigui per fer-se notar, per atraure l’atenció dels seus votants, amb la finalitat de manternir-los i captar-ne de nous. I avui dia els programes electorals i totes les promeses, ja no són suficients. Cada vegada s’estila més l’american way of life inclús en política a mode Obama. Desde la seva investidura, s’han fet nombrosos estudis i elogis sobre la importància de tot l’engranatge marketinià que s’en va fer de la campanya, i l’èxit que de tot això s’en va generar.
I doncs? No ha de servir de la mateixa manera aquí?
Així hem vist aquests dies a un Montilla sobre un palé vermell, a mode de speaking corner fent el que els socialites han anomenat miting llampec o miting suposadament improvitzat.
Però la guindilla a tot això ho han fet les joventuts dels partits polítics que diriem, no estàn en el seu millor any, en quant a promoció, màrketing de campanya o comunicació es refereix.
Per una banda, les joventuts socialistes van fer de l’encara president de la generalitat, el personatge de l’Increible home normal!
També li van fer un video on sortia en Mas canviant de pentinat al ritme d’una cançó dels anys 60 amb el seu lema Artur más de lo mismo... sinó l’heu vist tampoc té pèrdua.
I ahir , per acabar-ho d’adobar tot, les joventuts del Partit Popular de Catalunya, van crear un joc online anomenat Rescate: Alicia Croft
Impressionant: la misió de l’Alicia Croft comandant la seva gavina Pepe, és atonyinar immigrants!!
Però jo tot això ho haguès entès si els socialistas haguèssin creat l’ Alicia Croft i els joves populars l’increïble home normal. Però potser no en sé de fer anàlisis de les campanyes electorals. El que si veig és que del fenòmen 2.0 els partits polítics d’aquests país l’estàn fent servir, a mode de proves o això em vull creure. I es cert, que han de tirar del carro de la viralitat, perque tal i com van dir al mateix telenoticies de tv3 aquest passat dilluns, han de limitar aquest tipus de informació, perque hi ha uns minuts concrets per tractar la política, inclús sent dies d’ebullició electoral, però es que sinó seria una batalla campal. I ho està sent igualment, via internet.
Però es que no queda tot aquí, avui 10 dies abans de les eleccions, seguim i amb un to més pujadet, amb la invasió de idees deslumbrants que m’han fet reeditar el post.
Comunicativament les JSC no ens deixa de sorprendre;
També ens ha apregut una Montserrat Nebrera, que encara no haviem vist a la graella, vestida amb una simple tovalloleta blanca, i amb aquest video.
Davant de tanta informació i publicitat desconcertant en aquest context polític, bull un caldo de cultiu de superherois ballant al ritme de “All Together now” o atonyinant immigrants dalt d’una gavina , creant enemics a Andalusia, barrejant sentiments amb l’expresident Laporta… entre altres coses.
Amb tota aquesta llista d’ingredients , us animo a que feu ús d’un parell de webs com antídot per si esteu més desconcertats que mai. Perque si us passa com a mi, ja no sé quin peu calço i potser davant tanta saturació política, potser elecciones.es i electoralia.cat, us ajuden a fer pair una mica millor tot això. Han creat una eina, per aclarir als indecisos i al món en general per saber quins són els teus partits més afins.
Tot i que jo crec que el millor de tot serà fer passar el 28N i el Barça -Madrid i ja estarà tot més calmat. O sinó tirar d’eines virals com la que ha fet clarament els convergents tdres.cat , per passar un bon rato fins al dia del judici final, i si més no per animar a anar a votar.
Si ha un dia del mare i del pare, hi haurà d’haver un dia de la l’àvia no?
I resulta que, a banda del osset de peluix que tant caracteritza la seva marca, Rosa Oriol ha dissenyat idealment i especialment pel dia 17 d’octubre, uns penjolls portafotos per celebrar tan esperat dia de l’àvia.
D’aquí el titular del post. Fins a quin punt és relament això un homentage real a les àvies que avui en dia, potser encara concililen vida laboral i familiar per ajudar als seus fills, o fins a quin punt es màrqueting?
Cert és, que Tous és una de les empreses espanyoles on millor es concilia vida laboral i personal, amb una guarderia pròpia, i altres avantatges que tristement desconec i potser això li dona un punt de credibilitat, en creure la seva empatia, per dir-ho d’alguna manera amb els seus treballadors i treballadores.
Però fàcil qüestionar-se l’objectiu marquetinià no?
Ja tenim un dia més d’homenatge, i un dia més per comprar i per gastar.
La idea, d’homenatjar a les àvies, em sembla perfecte, igual que als avis. Però el fet d’instaurar un dia oficial perque si…no. Em remet a un cert comportament americanitzat, que no crec que ens vagi massa bé.
Si cupido realment només treiés el cap el dia dels enamorats, aniria el món millor?
Emociones Liquidas 