Què fan els publicistes i els guionistes perque les histories siguin interessants?

 

 

 

Arrel d’un article sobre màrqueting del dia 28 d’agost a la “Gaceta de los Negocios” i arrel de la meva afició de la serie “Lost” tal i com també és cita en aquest article, sorgeixen a l’aire diferents preguntes sobre ,com s’ho monten els publicistes i els guinoistes perque tant telespectadors com consumidors (una espècie bastant propera) estiguin atents als nous productes, quan avui en dia en tenim ,de tot i massa a la graella televisiva i publicitària.

 

Intentem extreure’n algun tipus de conclusió amb alguns exemples:

 

American Express, de la mateixa manera que Visa, es van posicionar en moments de vida luxosos per fer els seus nous anuncis. Revisant els anuncis de la targeta americana per exel.lència, van escollir famosos americans de rellevància per mostrar el seu nivell de vida luxós.Així doncs, veiem a una Beyoncé apurada per comprar-li un bommerang al seu nebot amb el nivell de vida atrafegada que porta, també veiem a un director de cinema que s’inspira per als seus guions, mirant les demés parelles en restaurants luxosos, i un Martin Scorsese debatint quines són les millors fotografies que té, amb el noi de la tenda de fotos, com un autèntic perfeccionista, tal i com ho és fent les seves pel.licules.

 

 

Per contra, i això és el que crida l’atenció Mastercard (y por todo lo demás) és va posicionar en allò quotidià que fem cada dia, res de coses luxoses, ni famosos stressats per abarcar-ho tot. En els seus anuncis s’observen diferents families, anat a la platja, o un pare i un fill anant al futbol. Per mi un dels anuncis que més m’ha agradat dins l’univers youtube és el següent:


 

 

 

Quin avantage té Masterdcard davant d’Amercian Express? Doncs per una banda, la fa molt més eficient que l’explicació tècnica d’un producte, i més en aquests cas una targeta de crèdit, que ja sabem en què consisteix i ofereix. ” I por todo lo demas”, ho fa molt més proper que relacionar l’ús d’una targeta de crèdit concreta a termes luxosos.

 

Què passa amb Coca Cola ? Tothom sap què és la Coca Cola, quin gust té, de què està feta ( el que no sabem és la recepta, és clar) i és per aquesta raó que els seus creatius no expliquen el producte, per què ja tenen, el public i les ventes més que assegurades, però coneixent el seu públic i el volen tenir content, i per això expliquen histories versemblants que relacionin més el producte amb l’experiència que otorga, més que no pas el contingut. És el cas de l’última campanya de Nadal, ” La fábrica de la felicidad”, que simulava la fàbrica on s’elaborava el producte, com si de la mateixa fàbrica de joguines de Santa Claus és tractés, mantenint el mateix misteri infantil quan un nen deixa en mans de Santa Claus la seva carta de Nadal, que quan deixem caure una moneda en una màquina de refrescs de Coca Cola en l’anunci. 

 

 

 

 

El tema està, tal i com diu Antonio Núñez en el seu llibre ¡ Será mejor que lo cuentes!, que el relat de la marca ha de parlar de lo positiu, davant del costum de descriure les característiques, aquí podriem estar en desacord, per què per un anunci potser prives al consumidor d’informació que hauria de saber. És l’etern dilema; creativitat vs informació, o ambdues coses? molt millor així, però haurem de llegir el llibre per tal de fer una critica constructiva de la seva teoria, clar està!

 

Per altra banda,  què passa amb les exitoses series de televisió com Lost?

Segons l’article, i aqui coincidiria al 100%,, no hi ha relat sense conflicte, i aquesta és la millor forma de que el públic estigui atent. Perdidos, presenta tres tipus de conflicte en els personatges, diu l’autor ( que jo en diria que més). Els conflictes personals, els que passen a l’exterior de la illa, i en els que es veuen involucrats els protagonistes. Amb això els guionistes fan que l’espectador estigui disposat a veure què s’els hi presenta sense perdre atenció a la sèrie, que presenta els tres tipus de conflicte en cada capítol, i els qui hàgin vist la sèrie entendran el que això significa, i per què no podem treure el cul del seient.

Un altre de les estratègies que utilitzen és in media res, és a dir començar a explicar una història a la meitat, i deixen d’explicar el conflicte fins a capitols posteriors, deixant amb “l’intringulis” als espectadors.


Aquesta tècnica s’utilitza de la mateixa manera a la publicitat.

Us enrecordeu de les semanes anteriors a la presentació del que avui és el logo de Movistar? De la mateixa manera que fa unes setmanes s’observa una campaña per Barcelona d’opis embolicats amb paper d’embalar… apostem pel què serà?

 

Anuncis

~ per Suncorner a Agost 31, 2008.

Una resposta to “Què fan els publicistes i els guionistes perque les histories siguin interessants?”

  1. Els Opis??
    La nova campaña de la revista “Vanity Fair”…
    s’ha fet notar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: