El de la Mónica Esgueva a @lavanguardia
“El tiempo es una riqueza que no supimos apreciar con la bonanza económica”

2. LA CANCÓ:

De “Frank” “Amy Amy Amy” de l’Amy WineHouse

3. LA FOTO:

L’ombra de Juliol per “Un Tast” de @rclupes a Coll de Pal

Així  segueix estrella amb Mediterranemente i amb els seus idilis estiuencs, que mai fallen de fet, i sempre venen molt bé aquestes ganes de consumir la calor. La funció comença amb una damm, una platja i nois i noies macus i alegres.

Si  l’any passat ja em va semblar que repetien patró amb el Mediterraneamente de Formentera de l’any abans, però amb Menorca, aquest any ho han clavat amb un parell de resenyes més però situant-lo a Roses enlloc de a Menorca amb les festes de Sant Joan.

La novetat sempre és bona, i entenc que la seva intenció deu haver estat en intoduïr elements que fessin l’anunci diferent però seguissin el mateix patró, perque el que funciona per què canviar-ho?

Així a la platja, damm, festa, diversió, historieta d’amor que sembla que no però al final si, sol, música, bon rotllo etc… aquest any han introduit un parell de personatges famosos, un restaurant imagino que inigualable, que està en procés de canvi o en stand by i per aquest spot s’ha convertit en un esceneri de pel.lí cula i poc més, perque fins i tot el jingle  de la cançó, “I wish that I could see you soon” de Herman Düne, m’ha recordat al jingle de l’anunci de Formentera de fa dos anys dels “Billie de Vision and the dancers” que tant van triomfar per les festes de la Mercè de l’any passat!

Seguirem també el patró del concert de la Damm i tindrem aqui al Hernan Düne per les festes de la Mercè?? We’ll see! però amb tots els respectes m’anticipo i demano per reis els Antònia Font

Sense ser públic objectiu, per mi el millor de tot,  l’slogan final: A veces lo normal puede ser extraordinario amb un parell d’ous ferrats a falta d’un hastag creat per la marca

No sé si vau veure circular un video pel youtube d’un gat que es deia Iggy , als pocs mesos del llançament de l’Ipad.

Doncs bé estic segura que l’ideador d’aquesta app de Friskies, no se n’ha estat de veure’l i d’inspirar-se  per crear els tres jocs ” Cat Fishing”, “Tasty Treasures Hunt” i el “Party Mix Up”.

No em deixa de sorprendre que inclús es creein app per a la diversió dels animals de companyia, aquí hi ha lloc per tothom! Ara si, sino hi ha manicura prèvia potser més val que segueixi jugant amb la boleta de sempre!

Aquí podeu veure la dedicació felina a ratllar la pantalla de l’Ipad amb els tres jocs de Friskies

L’entrevista del programa “Mediterraneo” de Radio 3

Una debilitat, la versió de “Menuda” de Serrat del projecte Immigrasons

L’actuació “Tangos de la Repompa” al Cabaret Electric de Icatfm

I la curiositat:
Us sona la música de l’actuació al Cabaret?
No és sino, la música d’un dels últims anuncis d’Ikea i dels més picants de la marca. El primer de la campanya “No es más rico el más que tiene, sino el que menos necesita”. Per mi realment encertat.

Res millor per fer una valoració del nou anunci de h&s, que l’anunci següent del 92…

quan voliem fer creure al personal que la bijuteria que duiem era d’or! i sembla que tornem endarrera!

Doncs per si no haviem tingut prou amb la campanya electoral d’aquest any i les filigranes propagandístiques , us deixo el que per mi ha estat el xoc de les felicitacions Nadalenques.

Ja no sé si visc a un “Polonia” constant, o això segueix sent la realitat.

Tot i això, molt bones festes i bona i millor entrada al 2011!

Les eleccions s’acosten i ja no queda res per inventar. Cada dia que passa hi ha una de nova perque ens fixem en un partit més que en un altre. Inaguracions, entrevistes, polèmiques televisives, aquest any a banda de tot això hem estat servits amb aparicions televisives dels polítics a programes com la Noria,no us perdeu l’entrevista del Montilla o a tv3 els polítics reals barrejats amb actors a Polònia, recreant la seva faceta més còmica, cap ni un s’en va salvar! No si serà veritat que al final ho fan per desbancar l’audiència dels programes on apareix la Belén Esteban!Però és que cada vegada perd més interés el panorama polític, i tot el que es fa per combatre’l , no ajuda massa.

Anem a pams:

Està clar, que han de fer el que sigui per fer-se notar, per atraure l’atenció dels seus votants, amb la finalitat de manternir-los i captar-ne de nous. I avui dia els programes electorals i totes les promeses, ja no són suficients. Cada vegada s’estila més l’american way of life inclús en política a mode Obama. Desde la seva investidura, s’han fet nombrosos estudis i elogis  sobre la importància de tot l’engranatge marketinià que s’en va fer de la campanya, i l’èxit que de tot això s’en va generar.

I doncs? No ha de servir de la mateixa manera aquí?

Així hem vist aquests dies a un Montilla sobre un palé vermell, a mode de speaking corner fent el que els socialites han anomenat miting llampec o miting suposadament  improvitzat.

Però la guindilla a tot això ho han fet les joventuts dels partits polítics que diriem, no estàn en el seu millor any, en quant a promoció, màrketing de campanya o comunicació es refereix.

Per una banda, les joventuts socialistes van fer de l’encara president de la generalitat, el personatge de l’Increible home normal!

També li van fer  un video on sortia en Mas canviant de pentinat al ritme d’una cançó dels anys 60 amb el seu lema Artur más de lo mismo... sinó l’heu vist tampoc té pèrdua.

I ahir , per acabar-ho d’adobar tot, les joventuts del Partit Popular de Catalunya, van crear un joc online anomenat Rescate: Alicia Croft

Impressionant: la misió de l’Alicia Croft comandant la seva gavina Pepe, és atonyinar immigrants!!

Llàstima que ja ho han tret de la seva web, ja no podrem veure qui podia batre el rècord!

Però jo tot això ho haguès entès si els socialistas haguèssin creat l’ Alicia Croft i els joves populars l’increïble home normal. Però potser no en sé de fer anàlisis de les campanyes electorals. El que si veig és que del fenòmen 2.0 els partits polítics d’aquests país l’estàn fent servir, a mode de proves o això em vull creure. I es cert, que han de tirar del carro de la viralitat, perque tal i com van dir al mateix telenoticies de tv3 aquest passat dilluns, han de limitar aquest tipus de informació, perque  hi ha uns minuts concrets per tractar la política, inclús sent dies d’ebullició electoral, però es que sinó seria una batalla campal. I ho està sent igualment, via internet. 

Però es que no queda tot aquí, avui 10 dies abans de les eleccions, seguim i amb un to més pujadet, amb la invasió de idees deslumbrants que m’han fet reeditar el post.

Comunicativament les JSC no ens deixa de sorprendre;

També  ens ha apregut una Montserrat Nebrera, que encara no haviem vist a la graella, vestida amb una simple tovalloleta blanca, i amb aquest video.

Davant de tanta informació i publicitat desconcertant en aquest context polític, bull un caldo de cultiu de superherois ballant al ritme  de “All Together now” o atonyinant immigrants dalt d’una gavina , creant enemics a Andalusia, barrejant sentiments amb l’expresident Laporta… entre altres coses.

Amb tota aquesta llista d’ingredients , us animo a que  feu ús d’un parell de webs com antídot  per si esteu més desconcertats que mai. Perque si us passa com a mi, ja no sé quin peu calço i potser davant tanta saturació política, potser elecciones.es i electoralia.cat, us ajuden a fer pair una mica millor tot això. Han creat una eina, per aclarir als indecisos i al món en general per saber quins són els teus partits més afins.

Tot i que jo crec que el millor de tot serà fer passar el 28N i el Barça -Madrid i ja estarà tot més calmat.  O sinó tirar d’eines virals com la que ha fet clarament els convergents  tdres.cat , per passar un bon rato fins al dia del judici final, i si més no per animar a anar a votar.

” Rosa Oriol de Tous, ha tenido la feliz idea de instaurar, por fin, el Día de la Abuela”

I a mi, que no em sembla gens malament!

Si ha un dia del mare i del pare, hi haurà d’haver un dia de la l’àvia no?

I resulta que, a banda del osset de peluix que tant caracteritza la seva marca, Rosa Oriol ha dissenyat idealment i especialment pel dia 17 d’octubre, uns penjolls portafotos per celebrar tan esperat dia de l’àvia.

D’aquí el titular del post. Fins a quin punt és relament això un homentage real  a les àvies que avui en dia, potser encara concililen vida laboral i familiar per ajudar als seus fills, o fins a quin punt es màrqueting?

Cert és, que Tous és una de les empreses espanyoles on millor es concilia vida laboral i personal, amb una guarderia pròpia, i altres avantatges que tristement desconec i potser això li dona un punt de credibilitat, en creure la seva empatia, per dir-ho d’alguna manera amb els seus treballadors i treballadores.

Però fàcil qüestionar-se l’objectiu marquetinià no?

Ja tenim un dia més d’homenatge, i un dia més per comprar i per gastar.

La idea, d’homenatjar a les àvies, em sembla perfecte, igual que als avis. Però el fet d’instaurar un dia oficial perque si…no. Em remet a un cert comportament americanitzat, que no crec que ens vagi massa bé.

Si cupido realment només treiés el cap el dia dels enamorats, aniria el món millor?

Aqui la campanya del 17 d’octubre

Però si caldrien noms.

Marc Parrot, LLuís Llach, Gerard Quintana, Joan Fortuny, Cesc Fabregas, Pere Tàpies, Josep M Portavella i Celdoni Fonoll; l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i els expresidents del Parlament de Catalunya Heribert Barrera i Joan Rigol; els actors Toni Albà, Clara Segura, Lluís Soler, Bella Agososu, Mercè Pons, Montserrat Carulla i Lloll Bertran; els metges Eduard Estivill i Benet Nomdedeu, els representants de CCOO Joan Carles Gallego i d’UGT Josep Maria Alvarez; l’advocada Magda Oranich, els periodistes i presentadors Albert Om, Xavier Grasset, Jordi Basté, Toni Soler, Eloi Vila, Justo Molinero i Xavier Torres; el pallasso Tortell Poltrona; l’esportista Enric Massip; el cuiner Nando Jubany; el filòsof Jordi Porta; el dissenyador Juste de Nin; l’escriptor Marius Serra; els economistes i politòlegs Antoni Serra Ramoneda, Muriel Casals i Ferran Requejo i el cineasta Ventura Pons.

Noms de persones de la societat civil catalana que han cedit la seva imatge pública per tal de fer pinya i animar-nos a tots a ser-hi presents el dissabte a la manifestació. Amb aquest espot gravat a corre cuita,després de la setència del constitucional , ´es més que meritori, tot i l’enrrenou que deu haver tingut Òmnim amb el trasbals de senyeres, lemes i demés.

L’objectiu és clar, ser-hi!

‘SOMNIEM’ , és clar que si!

L’aposta és ferma , perque després del descobriment, i després d’investigar per la xarxa, m’he adonat que la nigeriana  Nneka Egnuba, ja porta molta feina feta desde el 2005 .

Com sempre aquestes oportunitats, com en aquest cas fer l’himne oficial del mundial del futbol que és farà en el  teu pais, són la catapulta esencial per cantants emergents, o no tan emergents. Si ja es difícil entrar en el negoci musical tal i com està el panorama, i si la proposta ve de Nigeria i no de països que manipulen les grans industries musicals creant Hannahs Montanas i  Davids Bisbals ( estruenda actuació la d’anit a Rock in Rio), encara és molt més difícil apostar per a cantants d’aquest caire.

El soul orgullós de Nneka, tal i com publicava avui el diari “El Pais” el tenim per descobrir. Jo avui ja he fet un petit tastet de l’últim disc que ha tret, To and Fro, que és la recopilació dels dos discos editats al 2005 Victim of truth i al 2008  Not Longer at ease.

A mi la seva música em condueix a una espècie de  barreja entre The Fugges, The Brand New Heavies, Aretha Franklin i Lauryn Hill però amb un estil propi que encara em costa definir. Espero que aquesta oportunitat promocional doni peu a un pròxim disc de la nigeriana.

Us deixo un parell de links amb cançons seves que personalment, milloren Viva Africa.