1. L’ARTICLE:
El de la Mónica Esgueva a @lavanguardia
“El tiempo es una riqueza que no supimos apreciar con la bonanza económica”
2. LA CANCÓ:
De “Frank” “Amy Amy Amy” de l’Amy WineHouse
3. LA FOTO:
L’ombra de Juliol per “Un Tast” de @rclupes a Coll de Pal
Un noi, una noia, unes pràctiques de cuina al millor restaurant “der mon” ar Bulli! i una historieta nova per a l’estiu.
Així segueix estrella amb Mediterranemente i amb els seus idilis estiuencs, que mai fallen de fet, i sempre venen molt bé aquestes ganes de consumir la calor. La funció comença amb una damm, una platja i nois i noies macus i alegres.
Si l’any passat ja em va semblar que repetien patró amb el Mediterraneamente de Formentera de l’any abans, però amb Menorca, aquest any ho han clavat amb un parell de resenyes més però situant-lo a Roses enlloc de a Menorca amb les festes de Sant Joan.
La novetat sempre és bona, i entenc que la seva intenció deu haver estat en intoduïr elements que fessin l’anunci diferent però seguissin el mateix patró, perque el que funciona per què canviar-ho?
Així a la platja, damm, festa, diversió, historieta d’amor que sembla que no però al final si, sol, música, bon rotllo etc… aquest any han introduit un parell de personatges famosos, un restaurant imagino que inigualable, que està en procés de canvi o en stand by i per aquest spot s’ha convertit en un esceneri de pel.lí cula i poc més, perque fins i tot el jingle de la cançó, “I wish that I could see you soon” de Herman Düne, m’ha recordat al jingle de l’anunci de Formentera de fa dos anys dels “Billie de Vision and the dancers” que tant van triomfar per les festes de la Mercè de l’any passat!
Seguirem també el patró del concert de la Damm i tindrem aqui al Hernan Düne per les festes de la Mercè?? We’ll see! però amb tots els respectes m’anticipo i demano per reis els Antònia Font 
Sense ser públic objectiu, per mi el millor de tot, l’slogan final: A veces lo normal puede ser extraordinario amb un parell d’ous ferrats a falta d’un hastag creat per la marca
Imagino que cada dia algú pensa en una app nova per crear en algú racó del món. Unes més útils que unes altres i unes més divertides i si més no sorprenents.
No sé si vau veure circular un video pel youtube d’un gat que es deia Iggy , als pocs mesos del llançament de l’Ipad.
Doncs bé estic segura que l’ideador d’aquesta app de Friskies, no se n’ha estat de veure’l i d’inspirar-se per crear els tres jocs ” Cat Fishing”, “Tasty Treasures Hunt” i el “Party Mix Up”.
No em deixa de sorprendre que inclús es creein app per a la diversió dels animals de companyia, aquí hi ha lloc per tothom! Ara si, sino hi ha manicura prèvia potser més val que segueixi jugant amb la boleta de sempre!
Aquí podeu veure la dedicació felina a ratllar la pantalla de l’Ipad amb els tres jocs de Friskies
Fa dies que no paro de veure als diaris de les últimes setmanes que surtent cada cop més novetats de veus femenines en el nostre panorama musical.
Vaig començar a seguir el cas de “Migas” i de la palafrugellenca Sílvia Cruz Garcia, filla d’un recentment desaparegut guitarrista d’havaneres Castor Cruz.
I la veritat és que he fet un gran encert en fer el xafarder. La música mestissa entesa com a tal en general sempre m’ha agradat, però cada vegada ho veia un recurs més comercial en depen quins grups.
I no sé quina mena d’ingredients ha aportant Migas i en concret Silvia Cruz per fer-me tornar a recaure.
Us deixo l’entrevista de Catalunya Ràdio, on descobrireu els seus origens.
L’entrevista del programa “Mediterraneo” de Radio 3
Una debilitat, la versió de “Menuda” de Serrat del projecte Immigrasons
L’actuació “Tangos de la Repompa” al Cabaret Electric de Icatfm
I la curiositat:
Us sona la música de l’actuació al Cabaret?
No és sino, la música d’un dels últims anuncis d’Ikea i dels més picants de la marca. El primer de la campanya “No es más rico el más que tiene, sino el que menos necesita”. Per mi realment encertat.
Res millor per fer una valoració del nou anunci de h&s, que l’anunci següent del 92…
quan voliem fer creure al personal que la bijuteria que duiem era d’or! i sembla que tornem endarrera!
Avui he tornat amb la meva infància, però amb un cert regust extrany. Us enrecordeu de “La tribu dels Brady”?
Doncs per si no haviem tingut prou amb la campanya electoral d’aquest any i les filigranes propagandístiques , us deixo el que per mi ha estat el xoc de les felicitacions Nadalenques.
Ja no sé si visc a un “Polonia” constant, o això segueix sent la realitat.
Tot i això, molt bones festes i bona i millor entrada al 2011!
Senyores i Senyors l’espectacle ha començat!!!!!
Les eleccions s’acosten i ja no queda res per inventar. Cada dia que passa hi ha una de nova perque ens fixem en un partit més que en un altre. Inaguracions, entrevistes, polèmiques televisives, aquest any a banda de tot això hem estat servits amb aparicions televisives dels polítics a programes com la Noria,no us perdeu l’entrevista del Montilla o a tv3 els polítics reals barrejats amb actors a Polònia, recreant la seva faceta més còmica, cap ni un s’en va salvar! No si serà veritat que al final ho fan per desbancar l’audiència dels programes on apareix la Belén Esteban!Però és que cada vegada perd més interés el panorama polític, i tot el que es fa per combatre’l , no ajuda massa.
Anem a pams:
Està clar, que han de fer el que sigui per fer-se notar, per atraure l’atenció dels seus votants, amb la finalitat de manternir-los i captar-ne de nous. I avui dia els programes electorals i totes les promeses, ja no són suficients. Cada vegada s’estila més l’american way of life inclús en política a mode Obama. Desde la seva investidura, s’han fet nombrosos estudis i elogis sobre la importància de tot l’engranatge marketinià que s’en va fer de la campanya, i l’èxit que de tot això s’en va generar.
I doncs? No ha de servir de la mateixa manera aquí?
Així hem vist aquests dies a un Montilla sobre un palé vermell, a mode de speaking corner fent el que els socialites han anomenat miting llampec o miting suposadament improvitzat.
Però la guindilla a tot això ho han fet les joventuts dels partits polítics que diriem, no estàn en el seu millor any, en quant a promoció, màrketing de campanya o comunicació es refereix.
Per una banda, les joventuts socialistes van fer de l’encara president de la generalitat, el personatge de l’Increible home normal!
També li van fer un video on sortia en Mas canviant de pentinat al ritme d’una cançó dels anys 60 amb el seu lema Artur más de lo mismo... sinó l’heu vist tampoc té pèrdua.
I ahir , per acabar-ho d’adobar tot, les joventuts del Partit Popular de Catalunya, van crear un joc online anomenat Rescate: Alicia Croft
Impressionant: la misió de l’Alicia Croft comandant la seva gavina Pepe, és atonyinar immigrants!!
Llàstima que ja ho han tret de la seva web, ja no podrem veure qui podia batre el rècord!
Però jo tot això ho haguès entès si els socialistas haguèssin creat l’ Alicia Croft i els joves populars l’increïble home normal. Però potser no en sé de fer anàlisis de les campanyes electorals. El que si veig és que del fenòmen 2.0 els partits polítics d’aquests país l’estàn fent servir, a mode de proves o això em vull creure. I es cert, que han de tirar del carro de la viralitat, perque tal i com van dir al mateix telenoticies de tv3 aquest passat dilluns, han de limitar aquest tipus de informació, perque hi ha uns minuts concrets per tractar la política, inclús sent dies d’ebullició electoral, però es que sinó seria una batalla campal. I ho està sent igualment, via internet.
Però es que no queda tot aquí, avui 10 dies abans de les eleccions, seguim i amb un to més pujadet, amb la invasió de idees deslumbrants que m’han fet reeditar el post.
Comunicativament les JSC no ens deixa de sorprendre;
També ens ha apregut una Montserrat Nebrera, que encara no haviem vist a la graella, vestida amb una simple tovalloleta blanca, i amb aquest video.
Davant de tanta informació i publicitat desconcertant en aquest context polític, bull un caldo de cultiu de superherois ballant al ritme de “All Together now” o atonyinant immigrants dalt d’una gavina , creant enemics a Andalusia, barrejant sentiments amb l’expresident Laporta… entre altres coses.
Amb tota aquesta llista d’ingredients , us animo a que feu ús d’un parell de webs com antídot per si esteu més desconcertats que mai. Perque si us passa com a mi, ja no sé quin peu calço i potser davant tanta saturació política, potser elecciones.es i electoralia.cat, us ajuden a fer pair una mica millor tot això. Han creat una eina, per aclarir als indecisos i al món en general per saber quins són els teus partits més afins.
Tot i que jo crec que el millor de tot serà fer passar el 28N i el Barça -Madrid i ja estarà tot més calmat. O sinó tirar d’eines virals com la que ha fet clarament els convergents tdres.cat , per passar un bon rato fins al dia del judici final, i si més no per animar a anar a votar.
Llegeixo al yodona.com ;
” Rosa Oriol de Tous, ha tenido la feliz idea de instaurar, por fin, el Día de la Abuela”
I a mi, que no em sembla gens malament!
Si ha un dia del mare i del pare, hi haurà d’haver un dia de la l’àvia no?
I resulta que, a banda del osset de peluix que tant caracteritza la seva marca, Rosa Oriol ha dissenyat idealment i especialment pel dia 17 d’octubre, uns penjolls portafotos per celebrar tan esperat dia de l’àvia.
D’aquí el titular del post. Fins a quin punt és relament això un homentage real a les àvies que avui en dia, potser encara concililen vida laboral i familiar per ajudar als seus fills, o fins a quin punt es màrqueting?
Cert és, que Tous és una de les empreses espanyoles on millor es concilia vida laboral i personal, amb una guarderia pròpia, i altres avantatges que tristement desconec i potser això li dona un punt de credibilitat, en creure la seva empatia, per dir-ho d’alguna manera amb els seus treballadors i treballadores.
Però fàcil qüestionar-se l’objectiu marquetinià no?
Ja tenim un dia més d’homenatge, i un dia més per comprar i per gastar.
La idea, d’homenatjar a les àvies, em sembla perfecte, igual que als avis. Però el fet d’instaurar un dia oficial perque si…no. Em remet a un cert comportament americanitzat, que no crec que ens vagi massa bé.
Si cupido realment només treiés el cap el dia dels enamorats, aniria el món millor?
Aqui la campanya del 17 d’octubre
Però si caldrien noms.
Marc Parrot, LLuís Llach, Gerard Quintana, Joan Fortuny, Cesc Fabregas, Pere Tàpies, Josep M Portavella i Celdoni Fonoll; l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i els expresidents del Parlament de Catalunya Heribert Barrera i Joan Rigol; els actors Toni Albà, Clara Segura, Lluís Soler, Bella Agososu, Mercè Pons, Montserrat Carulla i Lloll Bertran; els metges Eduard Estivill i Benet Nomdedeu, els representants de CCOO Joan Carles Gallego i d’UGT Josep Maria Alvarez; l’advocada Magda Oranich, els periodistes i presentadors Albert Om, Xavier Grasset, Jordi Basté, Toni Soler, Eloi Vila, Justo Molinero i Xavier Torres; el pallasso Tortell Poltrona; l’esportista Enric Massip; el cuiner Nando Jubany; el filòsof Jordi Porta; el dissenyador Juste de Nin; l’escriptor Marius Serra; els economistes i politòlegs Antoni Serra Ramoneda, Muriel Casals i Ferran Requejo i el cineasta Ventura Pons.
Noms de persones de la societat civil catalana que han cedit la seva imatge pública per tal de fer pinya i animar-nos a tots a ser-hi presents el dissabte a la manifestació. Amb aquest espot gravat a corre cuita,després de la setència del constitucional , ´es més que meritori, tot i l’enrrenou que deu haver tingut Òmnim amb el trasbals de senyeres, lemes i demés.
L’objectiu és clar, ser-hi!
‘SOMNIEM’ , és clar que si!
El descobriment ha sigut arran de la cançó oficial que s’ha fet per la Fifa World Cup 2010 del Mundial a Africa.
L’aposta és ferma , perque després del descobriment, i després d’investigar per la xarxa, m’he adonat que la nigeriana Nneka Egnuba, ja porta molta feina feta desde el 2005 .
Com sempre aquestes oportunitats, com en aquest cas fer l’himne oficial del mundial del futbol que és farà en el teu pais, són la catapulta esencial per cantants emergents, o no tan emergents. Si ja es difícil entrar en el negoci musical tal i com està el panorama, i si la proposta ve de Nigeria i no de països que manipulen les grans industries musicals creant Hannahs Montanas i Davids Bisbals ( estruenda actuació la d’anit a Rock in Rio), encara és molt més difícil apostar per a cantants d’aquest caire.
El soul orgullós de Nneka, tal i com publicava avui el diari “El Pais” el tenim per descobrir. Jo avui ja he fet un petit tastet de l’últim disc que ha tret, To and Fro, que és la recopilació dels dos discos editats al 2005 Victim of truth i al 2008 Not Longer at ease.
A mi la seva música em condueix a una espècie de barreja entre The Fugges, The Brand New Heavies, Aretha Franklin i Lauryn Hill però amb un estil propi que encara em costa definir. Espero que aquesta oportunitat promocional doni peu a un pròxim disc de la nigeriana.
Us deixo un parell de links amb cançons seves que personalment, milloren Viva Africa.
Seguim Mediterraneamente, seguim amb historietes d’estiu, innovem en canvi d’illa i de trajecte i de festa, però l’essència es similar. Una clara segona part, però que bueno no ens enganyem això agrada a la gent, és el tòpic de l’estiu, és veritat, però es que hi ha coses que mai canvien oi?
Disfruteu de la versió extesa que en dos dies, ens fan el tijeretazo!
Si l’ecuació matemàtica de música popera i enganxosa + solete + nois i noies estupendes + bon rollete …que sempre triomfa a l’estiu (i sembla mentida que per això no es necessitin gaires novetats), segueix triomfant aquest estiu, doncs ja tenim aquí la cançoneta estiuenca del 2010.
L’any passat va ser “Estrella Damm” qui va fer el hit de l’estiu amb el seu anunci a Formentera, amb els Billie de Vision and the dancers, de la mà de l’Agència Villarosàs.
Els de la illa encantadíssims, i el grup que fins aleshores aquí eren desconeguts, per suposat també encantats. Només calia haver assistit al concert que la Damm els hi va organitzar en plena Festa Major de la Mercè, ni els Beatles als 60!
Aquí us deixo una de les moltíssimes adaptacions que s’han arribat a fer d’aquest anunci, que no es de Villarosàs, però no té pèrdua! El poder de les xarxes socials!
Doncs aquest estiu Estrella Damm ho vol tornar a intentar!!Però aquest cop els afortunats seràn els australians “The triangles” i la cançó “Applejack“.
Seguim el mateix patró. Fins ara tot desconegut, el grup i la cançó i seguim amb la mateixa agència i productora que amb l’anunci de Formentera. Es veu una clara “segunda parte”.
El lloc, no serà Formentera però seguirem “Mediterraneamente” amb l’illa de Menorca. Així que es prepari el turisme de l’illa, que no els hi caldrà pas, cap tipus de campanya per augmentar afluència aquest estiu. De rebot, també sortiràn imatges de Cadaqués, per fer-ho encara més Mediterrani.
Lo curiós del tema és que aquesta banda de Merlbourne, va editar el seu primer disc al 2005, i curiosament “AppleJack” n’era el primer tema, que ja va funcionar com a tema popero enganxós a Australia. Davant d’això Estrella Damm es deu haver volgut assegurar per tal de repetir estratègia i que realment funcioni, ajudant al grup per altra banda a promocionar, si tot rutlla, el seu futur pròxim disc. Esperem que no vinguin gaires australians d’estiueig a l’ illa, ni a Catalunya, perque tornaràn a sentir com a cançó d’estiu AppleJack fins a la sacietat.
Però la xarxa en aquests casos no ajuda. Després de la filmació d’una part de l’espot, que va tenir lloc a finals del mes d’abril a la plaça des Mercat de Ciutadellla davant de més de 300 persones, la cançó i els rumors han corregut per xarxa a una velocitat d’espant. Així que l’estrena, a la força haurà de ser durant aquest mes de maig perque no perdi encant. Llavors serà quan la xarxa si que ajudarà apareixent en totes les xarxes socials, i fent campanyes en aquestes perque no es deixi de parlar, ni sonar la cançó dels australians, de fet ja existeix alguna mena de perfil al facebook relacionat amb ells.
Una de cal i otra de arena 
I es que no deu ser possible passar desaparcebut a l’ illa, gravant imatges com aquestes i celebrant Sant Joan al mes d’abril.
Us deixo amb la cançoneta i amb les imatges del grup, aviam si funciona bé el relleu.
“Doble o nada”, és el títol de l’últim anunci de Voll Damm que va guanyar per concurs l’agència Villarrosàs, anteriorment en mans de SCPF. El concepte fa referència a l’actitud del consumidor de Voll Damm, ” o todo o nada” o pren la seva Voll Damm, o prefereix no pendre cap altre cervesa.
La producció sensacional i captivadora!!!
Tant per la música ( i aqui tant la productora Indio Films, com l’estudi de so Boo’s Boo’s Music, l’han clavat amb aquesta versio rockera dels “Pulp, Common People” ) que per cert, no goso deixar d’esmentar la versió de “Manel”, no sigui que s’hagi d’endur honors per inspirar al personal.
Com per el copy, què vol dir ser normal? ser diferent és interessant, i avui dia tothom vol ser diferent, tot i que tothom seguim modes, bebem i consumim el mateix, volem ser diferents. Captiva això captiva, ningú vol ser com tothom, ni necessàriament diferent, sino tal qual és. El protagonista de l’anunci explica que la seva parella li demana que vol que portin una vida normal, i cap de les imatges que es veu a l’anunci sembla que ho demostri, ni tan sols la parella que ha escollit sembla gaire normal, però….. i què és ser normal?
Tot el que no fa la majoria?Lo políticament correcte? el més adient?
Doncs segons l’enciclopèdia catalana
Normal: Que és conforme a la norma, que no s’en desvia. ” Equilicuà! “, el protagonista de l’anunci no és pas conformista.
Ella volia que tinguèssim una relació més normal, i que visquèssim en un pis normal, en un barri normal.
Ella insistia que busqués una feina normal, amb un horari normal, amb companys normal, amb un ambient de treball normal, volia que em vestís amb roba normal, volia que escoltés música normal, volia que veièssim pel.lícules normals, que llegís llibres normals, que sortíssim amb persones normals a llocs normals.. es moria per unes vacances normals, parlar de coses normals, menjar coses normals, fer coses normals, jugar a coses normals. Volia que em comprés una moto normal, que tinguèssim un gos, normal?
No entenc què va passar, desde el primer dia li vaig deixar tot molt clar.
La pròxima vegada potser hauria de buscar algú més normal.
CURIOSITATS
Doblador en català: Eduard Farello ( si la oïda no em falla)
Doblador en castellà: Eduard Farello ( si no em torna a fallar)
Vegades que es repeteix la paraula NORMAL: 21
Altres anuncis de Voll Damm que no han deixat indiferent
L’agència Villarrosàs ha fet la gran majoria de la comunicació de Estrella Damm i Nike!
La nova campanya de Nike, NIKE HUMAN CHAIN sensacional.
No he pogut evitar comparar-la amb un dels anuncis que van projectar la semana passada a la xerrada de “Club de Creativos“, aquest cop sobre els anuncis televisius.
Un dels quatre realitzadors de la xerrada, ens va passar aquest anunci de Cocacola.
Tot i que la realització és bastant similar, el missatge que se n’extreu d’un i de l’altre és ben diferent.
Curiós, no?
Nike aposta per aquells esportistes, que s’esforcen tornen, i tornen, cauen i fallen i tot i així segueixen al peu del canó. Són humans no herois. L’ànima de l’anunci és més similar al d’Estrella Damm de “La feina ben feta no te fronteres ni té rivals”, però amb moltes més connotacions, de pais, d’esforç, de cultura, d’humilitat, d’ovació a Guardiola i al Barça, d’ànim social davant la crisi, de companyerisme, de treball.
Està clar que a vegades el que toca d’aprop toca més.
